Ensenyem amb Tecnologia (Una visió al futur )
En aquesta última classe impartida, hem discutit sobre el terme «alfabetització». Per a aquest terme podem trobar dues definicions bastant diferents; la primera, la més utilitzada en diccionaris i la més general, diu que l’alfabetització és l’acció d’ensenyar a llegir i escriure; o bé, instruir (sobretot a persones adultes) per tal de reduir el nombre d'analfabets; un cop aprens a llegir i a escriure estàs alfabetitzat i utilitzes aquests coneixements per a adquirir-ne de nous. En canvi, la segona definició i amb la que nosaltres estem d’acord i defensem, defineix el terme alfabetització com l’habilitat necessària per a la construcció d’una població social i políticament més conscient (Freire). És a dir, que és un procés que dura tota la vida perquè l’aprenentatge mai acaba, i sempre aprenem coses noves cada dia.
Un cop definit aquest terme vam passar a parlar sobre la manera d’aprendre a llegir i escriure, i ens vam qüestionar la metodologia d’ordre mecànic, memorístic i repetitiu que s’utilitza des de fa ja massa anys a les aules. El sistema escolar occidental nascut al segle XIX va estructurar el sistema educatiu al voltant dels llibres de text, una eina que facilitava l’aprenentatge dels alumnes i la feina del professor, ja que les classes consistien a llegir el que posava al llibre i aprendre-ho de memòria repetint aquesta acció una vegada rere altre fins a haver-ho memoritzat. Actualment, 200 anys després, la metodologia no ha canviat gaire tot i haver canviat la societat. Avui en dia hi ha una gran diferència entre com aprenen els estudiats, adaptats completament a la societat actual i les noves tecnologies, i com ensenyen els docents ancorats encara en la metodologia arcaica. Els docents han de modificar el model de l'ensenyament-aprenentatge per a poder aconseguir que l'alumne aprengui observant, explorant, investigant i extraient el seu propi coneixement deixant enrere la metodologia sistemàtica i memorística d’aprenentatge del segle XIX. El personal docent ha de ser l’impulsor d’aquest canvi aprofitant-se de les noves tecnologies de les quals disposem actualment, ha de qüestionar per a estimular la curiositat dels nens per a trobar respostes, ha de motivar als alumnes a aprendre i eliminar completament l’aprenentatge sistemàtic a l’aula.
Per altra banda, els alumnes tenen dret a l’educació, vol dir que han de reclamar aprendre no només el coneixement que es troben en els llibres de text; sinó aprendre tot el necessari per a la vida més enllà de l’escola i tenir l’oportunitat de participar a classe i qüestionar el perquè de les coses. Els alumnes han de ser protagonistes del seu propi aprenentatge; han d’autoconeixers per saber fins a on arriba la seva resiliència i conèixer que se’ls dóna millor. Han d’equivocar-se per adonar-se d’on han fet l’error, perquè reconèixer els errors és la millor manera d’aprendre. No han de repetir allò que altres generacions ja han fet, sinó que han de ser descobridors per a un nou futur.
Per últim, us deixem un vídeo que hem creat amb l'aplicació PowToon, en la qual donem un exemple molt clar de com podria canviar la metodologia a les escoles amb la utilització de les TIC.
Un cop definit aquest terme vam passar a parlar sobre la manera d’aprendre a llegir i escriure, i ens vam qüestionar la metodologia d’ordre mecànic, memorístic i repetitiu que s’utilitza des de fa ja massa anys a les aules. El sistema escolar occidental nascut al segle XIX va estructurar el sistema educatiu al voltant dels llibres de text, una eina que facilitava l’aprenentatge dels alumnes i la feina del professor, ja que les classes consistien a llegir el que posava al llibre i aprendre-ho de memòria repetint aquesta acció una vegada rere altre fins a haver-ho memoritzat. Actualment, 200 anys després, la metodologia no ha canviat gaire tot i haver canviat la societat. Avui en dia hi ha una gran diferència entre com aprenen els estudiats, adaptats completament a la societat actual i les noves tecnologies, i com ensenyen els docents ancorats encara en la metodologia arcaica. Els docents han de modificar el model de l'ensenyament-aprenentatge per a poder aconseguir que l'alumne aprengui observant, explorant, investigant i extraient el seu propi coneixement deixant enrere la metodologia sistemàtica i memorística d’aprenentatge del segle XIX. El personal docent ha de ser l’impulsor d’aquest canvi aprofitant-se de les noves tecnologies de les quals disposem actualment, ha de qüestionar per a estimular la curiositat dels nens per a trobar respostes, ha de motivar als alumnes a aprendre i eliminar completament l’aprenentatge sistemàtic a l’aula.
Per altra banda, els alumnes tenen dret a l’educació, vol dir que han de reclamar aprendre no només el coneixement que es troben en els llibres de text; sinó aprendre tot el necessari per a la vida més enllà de l’escola i tenir l’oportunitat de participar a classe i qüestionar el perquè de les coses. Els alumnes han de ser protagonistes del seu propi aprenentatge; han d’autoconeixers per saber fins a on arriba la seva resiliència i conèixer que se’ls dóna millor. Han d’equivocar-se per adonar-se d’on han fet l’error, perquè reconèixer els errors és la millor manera d’aprendre. No han de repetir allò que altres generacions ja han fet, sinó que han de ser descobridors per a un nou futur.
Per últim, us deixem un vídeo que hem creat amb l'aplicació PowToon, en la qual donem un exemple molt clar de com podria canviar la metodologia a les escoles amb la utilització de les TIC.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada